Quins són els reptes als quals s’enfronten les polítiques públiques de cooperació, des de la perspectiva de la seva transversalització i la coherència?
En el marc de l’elaboració del nou Pla Director de Cooperació, des de Nadir vam avaluar la feina conjunta del Departament d’Exteriors i la resta de departaments del Govern català. Durant els darrers anys, la cooperació catalana ha fet un esforç considerable per fer partícep i integrar el conjunt de l’administració autonòmica en una política pública que ha travessat diferents etapes. Malgrat els avanços detectats, és evident la implicació assimètrica de les diferents conselleries, la complexitat dels procediments i la governança, així com les limitacions d’alguns instruments. Pel que fa als recursos, l’aportació que els departaments realitzen al 0,7 global de la Generalitat és molt important, com ho és la tasca d’aixecament de noves fonts que fa la Direcció General de Cooperació. Tot i la progressiva introducció de criteris que fan més genuïna la comptabilització d’aquesta contribució addicional al Departament d’Exteriors, encara resta una gran part d’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) que, per la seva naturalesa, no és matèria de la feina de coordinació liderada per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i la Direcció General. L’alineament és encara una qüestió pendent, i amb aquest una transversalització profunda, capaç de fer que els departaments s’apropiïn d’aquesta política com a part del seu mandat i de la seva visió.
El repte durant el proper Pla Director de Cooperació al Desenvolupament (2023-2026) serà modular la col·laboració segons les possibilitats i el caràcter estratègic de cada departament envers la política de cooperació. Podeu accedir aquí a l’informe final de l’avaluació. A més, en parlem al podcast que trobareu a continuació amb en Javier Sánchez Cano, qui ha estat responsable de Planificació, Seguiment i Avaluació de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
0 comentarios