El 0,7 ha esdevingut un tòtem per a la cooperació en lloc d’un indicador ràpid, i fins a cert punt barroer, per conèixer el compromís de les administracions amb aquesta política pública. Sempre ha jugat la funció d’horitzó, d’estrella polar, per marcar quelcom semblant a un camí o una guia per saber si anàvem bé o, si més no, enlloc pel que feia a la cooperació.

Examinant els nous pressupostos de la Generalitat de Catalunya, no s’entén l’incompliment de la ruta pactada amb el sector fa pocs anys, per assolir aquest percentatge el 2030. D’una banda, fer efectius els 25 milions d’euros exigits pel propi Parlament i situar en 62,5 milions pel 2023 el pressupost de l’ACCD, no sembla que afecti el pressupost més gran que mai ha tingut el govern català. Només Salut té una partida dos ordres de magnitut per sobre, estem parlant de xavalla. Cèntims, però, amb una potencial de projecció i d’implicació del país en els reptes globals massa menystinguts. Just quan més se’ls necessita, just quan es vol ressituar Catalunya al món i establir una altra narrativa. Just quan l’AOD creix a l’Estat i comunitats com ara Euskadi o el País valencià en fan una aposta estratègica.

En segon lloc, s’envia una missatge polític molt decebedor: ningú es barallarà per l’acció exterior. Tampoc l’oposició amb opcions de governar. Al contrari, les seves exigències giren al voltant d’un model de creixement totalment incoherent amb les urgències de l’agenda de la justícia global.

Les explicacions que han sonat davant aquest incompliment són potser el pitjor de tot plegat. Donar la culpa de l’augment tan reduït a la pretesa incapacitat de les entitats, responsables en gran part de la seva execució, confirma la manca de perspectiva. No és el 0,7: és la manca de compromís a llarg termini per construir una política de país i les capacitats que es necessiten per tirar-la endavant. Sense estabilitat i predictibilitat, no hi ha manera de consolidar entitats i institucions que despleguin la nostra cooperació. Tampoc sense els instruments adients per posar-la en marxa, i tampoc això està al centre del debat.

La cooperació no pot ser una muntanya russa ni estar sempre demanant permís i justificant-se per existir. No és el 0,7, però dècades després encara sembla no existir cap camí per arribar-hi.